dimarts, 26 de juliol del 2016





Veient lo penjats que hem deixat als nostres seguidors, hem decidit fer un últim post per tancar aquest blog.




L'estada a Xina va estar molt bé, curta però intensa.

Què dir de Xina? Que els xinos estan molt locos.








Per començar es pensen que si els saludes amb un simpàtic Nihao ja saps xinès i és impossible fer-lis entendre que no saps ni papa.





A vegades, quan vas a dinar o a sopar a un local ja no tan sols no entens la carta perquè tot està en xinès sino que a part de no saber el que estàs demanant volen que els hi escriguis la comanda en un paper... ja ens veus a nosaltres intentant copiar la cal·ligrafia xinesa i esperant que ens portin fideus en lloc de cua de gos amb salsa de soja.




A més, hem descobert que el llenguatge de signes que tots creiem que és universal no és universal, per exemple, el 1 no és treure el dit index, el 2 no es afegir el següent….








I quina millor manera de tancar el blog que amb un recull dels millors arrossos que ens hem fotut en aquest viatge... ja imaginàvem que el nom del blog no seria en và.









A partir d'ara us convidem a començar de nou el recorregut de la nostra aventura a través d'un munt de xarxes socials, aquí teniu els links:


Instagram

Facebook

Twitter

Wordpress



Ens veiem en alguna d'elles!




dimecres, 27 d’abril del 2016

Marxem a Xina

Aquest és un post per despedir-nos.

Demà entrem a Xina i per el que ens em pogut informar no tindrem accés al nostre blog :-( ni a res relacionat amb Google... així que durant el pròxim mes no hi hauran més entrades...

 :-( :-( :-( ohhhh 

Però tranquils que nomès és un mes... el govern xinés no ens ha volgut donar visa per més temps...! 
(no faré cap comentari al respecte per si ens espien... )--'

Un besito i fins aviat !!!




divendres, 15 d’abril del 2016

Navegant pel Drac de Nou Caps

Gràcies a un bon consell de la Laia em vaig endur un diari per escriure algunes reflexions sobre aquest llarg viatge per Àsia. Els textos del blog sempre són originals, mai són els del meu diari personal, però aquesta vegada em ve de gust compartir-ne un amb vosaltres. Espero que us agradi.




Navegant pel Drac de Nou Caps 


Abans de conneixe'l quan pensava en el riu Mekong em venien al cap sense remei les imatges del capità Willard avançant riu amunt a la busca del Coronel Kurtz. Una travessa no només física sinó també a través de l'interior de la ment humana tan ben reflectida per la pel.lícula de Coppola, que trasllada de manera brillant el Congo del Cor de les Tenebres de Joshep Conrad a la Guerra del Vietnam. La frase: "m'encanta l'olor de napalm just llevat de bon matí!" i les imatges dels bombardejos americans, amb les explosions i columnes de fum enmitg de la jungla eren associats al riu de manera involuntària i inevitable dins el meu cap. Ara hi puc incorporar de noves, més reals al haver-les viscut en primera persona i sense cap mena de dubte més agradables.


Les ribes dels rius sempre han estat lloc d'assentament dels pobles, sent aquests font de riquesa i en ocasions medi de transport i comerç. El Mekong com a gran riu no ha estat menys. Amb els seus gairebé 5.000 km de longitud travessa 7 paisos: neix a les perpetues neus dels himalaies a la regió del Tibet, entra a la província xinesa del Yunnan i assoleix la frontera de Laos amb Birmania, arriba al Triangle de l'or, la famosa zona de trafic d'òpi i segueix cap al sud fent frontera entre Laos i Tailàndia per creuar Cambodja i desembocar les seves aigües en un delta inmens en territori vietnamita.


La morfologia del riu al llarg del seu recorregut és tan diferent que cada poble l'ha anomenat de manera diversa.

Al seu naixement en terres tibetanes budistes rep el nom de Dza Chu que significa "Aigua de les Grans Pedres" aludint a l'entorn rocós que atravessa. Els xinesos li diuen Lancang Jian o "Riu Tubulent" mentres que el tram de Laos i Tailàndia és connegut com a Mae Nam Kong que vol dir "Mare de totes les Aigües". Els cambodjans li han posat el nom de Thonle Thom o "Gran Riu" i finalment a Vietnam s'anomena Cuu Long que significa "Drac de nou Caps" ja que es ramifica en nou braços donant com a resultat un dels deltes més grans del món.



Un cop l'he navegat desde Houayxai fins a Luang Praban guardo a la retina les imatges d'un riu inmens, molt carregat d'aigua marronosa per la gran quantitat de sediments que arrossega tot i ser època seca, amb roques inmenses enmitg del seu recorregut com si fossin part de la cresta espinosa d'un gran drac que la nostra barca havia d'anar salvant per evitar una desgràcia, vorejat de les parets verdes de la jungla que el flanqueja, amb bous refrescant-se o abeurant-se en les seves aigües i petits pobles enmitg del no res, molt humils i sencills. En definitiva, un gran record allunyat d'Apocalypse Now.

Siem Riep. 24-Mar-16.


dilluns, 4 d’abril del 2016

Els dies de Birmania

Alguns dels birmans que osaven atrevir-se a parlar desfavorablament del règim deien respecte Orwell que no només havia escrit un llibre sobre el país, sinó tres: Revolta a la granja, 1984 i Els dies de Birmania. Em sembla un comentari brillant. En record (ja que com veureu no té prou qualitat el text per dir "en homenatge") tant d'un gran escriptor que va sacsejar consciències com d'aquells que jugant-se la vida van desafiar a qualsevol règim, agafo prestat un dels títols per la meva entrada.




Comencem amb una mica d'informació del país que mai va malament. En el moment de la nostra entrada a Birmania tot just feia uns mesos que el poble birmà havia estat cridat a les seves primeres eleccions democràtiques reals. La victòria va ser del partit LND (Lliga Nacional per a la Democràcia) liderat per la Premi Nobel de la Pau i activista pro drets humans Aung San Suu Kyi. Per tant, es tractava d'un moment d'impàs entre el règim militar dictatorial sortint i el nou partit entrant. Durant anys Birmania havia mantingut un estat de semihermetisme envers l'extranger donant com a resultat un aire d'autenticitat i tradició al pais, poder l'unica qüestió positiva derivada de les polítiques dictatorials de la ex-Junta Militar. Com a demòcrates convençuts, esperem que els aires de canvi resultin positius i es vegi el seu fruit ja sigui en polítiques socials, en llibertat d'opinió, en el respecte de les minories (especialment els musulmans) i en la preservació del seu patrimoni històric i cultural.






Respecte a aquest últim punt que és en el que més tenim a dir com a viatgers que em estat del país, ens n'adonem que si Birmania vol apostar pel turisme com a font d'ingressos haurà de tenir més cura del viatger. I és que ens exprimeixen al màxim i d'una forma molt descarada:

Per entrar a certes regions del país s'ha d'abonar una taxa, ens fan dormir en hotels només per a extrangers a preus desorbitats no deixant-nos anar a guesthouses locals. En altres ocasions ens fan desplaçar-nos en transports només per a turistes a preus altíssims o en el mateix que els birmans però pagant fins a 20 vegades més com és el cas d'un transbordador que creua el riu a la ciutat de Yangoon.




Però bé, pel que fa al qué em vist us parlarem de Bagan, dels trekkings que em fet per connèixer com viuen les ètnies Shan i Palaung i del Llac Inle.

Bagan és sense cap mena de dubte una de les joies, no només de Birmania, sinó de tot Àsia. Es tracta de centenars d'estupes i pagodes escampades per arreu que configuren un paisatge místic sense igual. Les totxanes roges amb que estan aixecades les fan integrar-se de tal manera en el paisatge que acaba resultant el més normal del món trobar-se aquelles meravelles enmitg del no res. Fins que despertes de l'encanteri i tornes a adonar-te de lo impressionant que resulta.



Guardem un record maquíssim d'aquells dies amb la nostra motillo llogada anant amunt i avall buscant temples. I es que sí sí als nostres 30 anys acabem d'apendre a anar en moto!!! Però no només això... estem rejuvenint-nos constantment; acabem de descobrir que ens agrada el café, estem aprenent molt anglès, a anar en bicicleta sense mans... una llista més propia de començar-la als vint-i-pocs que ratllan la trentena. Jajaja. Sóm uns iogurins!


La moto dominadíssima, fàcil fàcil, el primer matí gairebé em foto dins una cafeteria birmana al intentar frenar i accelerar a l'hora mentres aparcava però després tot dominat! Jajaja. "Vaya risas" després del susto! Ens descollonavem.



Una manera diferent de connèixer el país és a través de trekkings, és a dir, de caminates de dos o tres dies que et serveixen per endinsar-te en la vida rural i conviure amb diferents ètnies minoritàries. Nosaltres en vàrem fer dos: un de dos dies al nord del país i l'altre de tres vora el Llac Inle per acabar arribant-hi la tarda del tercer dia.



La primera excursió va ser un asens suau però constant cap a les muntanyes properes a Hsipaw on hi viuen tant els Shan com els Palaung. El paisatge va començar amb grans horts verds on es conreaven tomaquets, mongetes i síndries, per acabar deixant pas a petits pobles que ens anàvem creuant entre camps d'arròs i de blat ja recol.lectats. El paisatge era àrid i polsós a les muntanyes... fins que va decidir ploure en plena estació seca. El dia següent havíem de tornar després d'haver dinat, sopat i dormit a casa d'una acollidora familia Palaung però els camins eren rius de fang i no deixava de ploure així que com ningú ens esperava i teníem temps vem decidir baixar l'endamà quan parés. Vem pasar un dia molt tranquil veient la ceremònia de fí de curs dels nens a l'escola i vem ajudar a fer el dinar per a tots els peques, el dia següent ja no plovia i vem tornar tranquilament i eixuts.




El segon trekking és més connegut i el nostre grup era de 8 persones, a la nit del segon dia però erem fins a una trentena de viatgers dormint tots en un monastir budista. D'aquesta excursió guardem un gran record de tota la gent d'arreu del món que vem connèixer i especialment d'aquells amb qui vem decidir continuar junts uns dies més descobrint el Llac Inle.




El llac és un mirall perfecte, d'aigües poc fondes i clares, només trencat per les estel.les dels vaixells, i que a més a més amaga tressorts dins seu com horts i pobles flotants enmitg del llac. Són llocs absolutament màgics. Cap dels dos floten realment, els primers aguanten les plantes que conreen sobre una superfície construida amb paciència a base de tronquets, algues, fullaraca, sediments i algun tronc o pal, i quant es camina per sobre es va enfonsant de la mateixa manera que si es caminés per un matalàs tovet i moll. I els altres, els pobles, estan construits sobre pilars de fusta o bambú que es recolcen al fons del llac, tot i així són una meravella. Hi ha de tot: cases, botigues, temples, bars, l'escola, l'oficina de correus... és una passada.





Doncs fins aquí Birmania, esperem que us hagi entretingut una estona i si hi aneu no deixeu de tastar els Shan Noodels que estan tremendos!!!

dijous, 24 de març del 2016

Temples de Tailandia

Palau Reial. Bangkok

Wat Pho. Bangkok

Wat Arun. Bangkok

Temple blanc. Chiang Rai

Wat Chedi Luang. Chiang Mai

Temple del tigre. Kanchanaburi
Temple del drac. Kanchanaburi

divendres, 11 de març del 2016

Tailandia

Turísticament molt fàcil: si us agrada caminar per la muntanya teniu el nord amb la vegetació desbordant de la jungla, si sou més de plantar la tovallola i relaxar-vos teniu el sud amb un munt de platges paradissíaques i si en canvi heu anat a Tailandia per follar barato, teniu les putes i els/les ladyboys a Bangkok i Pattaya.

I és que Tailandia ofereix moltíssimes temptacions al viatger i això ha fet que haguem de vigilar molt amb els diners per no sortir-nos de pressupost. Les nostres temptacions han estat dues: menjar i beure.

Comencem per la segona que la llista és més curta: cervesa. Tailandia té supers!!! Això vol dir que pots comprar cervesa al mateix preu que els tais i no al preu caríssim dels restaurants. I l'altre vici a controlar ha estat el menjar. El menjar tai està boníssim! Des d'arrossos, sopes, noodels, pad thai (noodels fregits), carns i peixos a la brassa, verdures en salsa d'ostra, fruites tropicals, postres com el mango stik rice... la llista és llarguíssima. Hauriem dinat i sopat dues vegades! L'hora de jalar era dels millors moments del dia, trobarem a faltar el menjar tailandés.



En algun lloc haviem llegit que Bangkok s'odia o s'adora. Nosaltres sóm del segon grup, no trobem motius per odiar-la, mola moltíssim!! Amb el seu aire a Blade Runner (com diu el meu sogre), els seus passejos pel Chao Praya en llanxa ràpida, les cervessetes a Kao San Road amb tots els guiris, la seva Chinatown amb centenars de productes extranyíssims, el Palau Reial, el Wat Pou i el Wat Arun, la demostració d'extracció de verí de serp per fer antidots... la llista és practicament infinita. De fet, ens vem passar més d'una setmana allà i això va fer que després anéssim una mica de cul per veure la resta de Tailandia sense que ens caduqués el visat.




Per parlar-vos d'un lloc on la gent no acostuma a anar ho farem de Canchanaburi. Una mica al nord de Bangkok trobem un petit poble amb el famós pont sobre el riu Kwai. Impressiona i fa de pensar estar en un lloc destacat de la segona guerra mundial on hi van deixar la vida milers de persones, a vegades cal anar a fora per adonar-se d'aquestes coses quan a casa nostra mateix tenim centenars de llocs similars sense importar el nombre de morts. A vegades el cinema alliçona a més d'entretenir, només espero que qui hagi vist la pel.licula hagi aprés alguna cosa més que una tornada per xiular.


Si destaquem un lloc de platja triem Tonsai, es tracta d'una platja envoltada de penya-segats i formacions kàrstiques a la que només s'hi pot accedir per barca. Això fa que sigui una platja gens massificada i que doni la sensació d'estar en una petita illa deserta. Els preus al sud de Tailandia eren massa cars per nosaltres i per desplaçar-te a diversos llocs no existeix transport públic, això t'obliga a contractar l'excursió a través d'una agència de viatges a un elevat preu. Ens va pasar a Phi Phi i a Maya Beach on voliem veure les platges de la pel.lícula La Playa (la del Di Caprio) i James Bond. Per tot això, farts de pagar per tot ens vem plantar, literalment, la Laia em va convèncer i vem plantar la nostra tenda a la sorra. Vem pasar tres dies collonuts.






Tailandia també té un munt de Parcs Naturals on fer trekkings. Nosaltres en vem visitar dos: Erawan i Kao Sok. El primer és un conjunt de set cascades en un riu d'aigues cristalines ple de rusos amb banyadors de colors flosforescents, apasionant. Per sort vàrem saber trobar un lloc apartat del riu per pasar una estona tranquil.la estant sols. I en el segon vem fer una excursió d'un dia a través de la jungla. Impressionen els seus sons, amb els micos gibons i els bambús alts com arbres.



Bé, aquí ho deixem! En el proper capítol tindrem un munt de fotos de temples tailandesos i després ve Birmania!!

Kropunkaaaa!!!

diumenge, 21 de febrer del 2016

The Grass Van

I estavem tant aburrits esperant un bus local tailandés que fins i tot ens haviem assegut sobre les motxilles quan de sobte sento que ens pita un cotxe i s'atura. Em giro perquè estava d'esquenes a la carretera i... no és un cotxe! És la Grassvan!! Flipa!!


Dins d'aquesta obra d'art amb rodes van tres alemanys, la Karol, en Tobi i el seu fill Max. Ens pregunten cap a on anem i resulta que cap al mateix lloc que ells, així que sense haver estat fent autoestop ens trobem dins de la seva furgo asseguts en el seu llit i camí d'on voliem anar sense haver de pagar. Mola!


Vem passar el dia xerrant i vagarejant pels voltants d'un llac en el que voliem fer un tour en barca. Al final vem deixar-ho còrrer per ser massa car. Com que al dia següent també anem cap al mateix lloc s'ofereixen a seguir portant-nos, perfecte.

Anem a buscar un lloc tranquil on aparcar la Grassvan i plantar la nostra tenda per passar la nit. Arribem a un riu, aparquem i preguntem a uns tais que estan per allà si no molestem i si ens podem quedar. Ens diuen que sí, que cap problema i ens ofereixen una caseta de fusta on ells guarden eienes i estris de pesca perquè dormim allà arraserats sense haver de plantar la tenda. Resulta que són els propietaris d'unes petites piscifactories que hi ha en aquella alçada del riu.



En Tobi els hi pregunta si saben on anar a sopar i els comenta que si és que no... perquè no fer uns peixos a la brassa? Els tais es van animant sense que ens n'adonem molt de quina una en tramen. Després d'una conversa poc clara acabem a la part de radera de la seva ranxera amb tres peixos gegants camí de casa seva.




Ens conviden a sopar!! Qué wai! Però no només hi havia peix, al final a taula hi havia mitja dotzena de plats diferents. Hi havia un arrós que ens va tornar boigs... i per regar-ho tot unes cervesses Chang! Vem estar xerrant amb la familia i vem rematar la nit amb un fantastic karaoke que tenien els tais!! Jajajaja. Molt friky!


La tenda la vàrem plantar en el jardí de la casa i vem dormir estupendament. Va ser un dia collonut!

Ah! La Karol, en Tobi i en Max estan de tornada cap a casa després de cinc anys viatjant i visquen a Australia, allà van comprar la Grassvan i tornaran conduint fins a Alemanya. Es financien una part del viatge venen olis naturals i productes fets a mà.



Per si us interesa informar-vos, seguir la seva aventura o colaborar en el seu retorn creuant dos continents, aquí us deixem la seva web:

www.thegrassvan.com

Danke schön Max, Karol & Toby!!!